googleef9d29013f6d869f.html

Fa cinc anys, un grup d’investigadors i investigadores es van trobar a l’escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tractava de buscar alguna solució per les barreres comunicatives que experimenten les persones amb discapacitat visual al moment d’accedir a la informació de la localització i continguts dels diversos elements urbans de la ciutat.

Escola d'enginyeria

Escola d’enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va començar la història dels beacons de la XOBB

Durant la prèvia a la trobada, cadascuna de les persones investigadors presents havien estat fent el seu pròpia camí a l’acadèmia, en la recerca i en la feina, en la mateixa direcció, des del seu àmbit específic, per separat. Per una banda, Jordi Roig i Marc Vallrribera -enginyers i professors de la UAB- havien estat investigant i desenvolupament l’aplicació OnTheBus, gènesis de l’actual App&Town, una aplicació que serveix per obtenir accés a la informació de parades d’autobusos i el seu recorregut. Aquesta, és una aplicació pensada per a tothom, que cobreix les necessitats d’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional. Paral·lelament, ´Marcos Cereceda, estava desenvolupant la seva recerca doctoral al Departament de Psicologia Social, on va conèixer i es va iniciar en els Estudis Socials de Ciència i Tecnològia (CTS), posant-se a disposició de Miquel Domènech, Investigador i professor del Departament, expert el processos d’innovació social – i tutor de la seva tesis-, qui també van ser presents a la reunió.

Imatge de l'app On the bus

Imatge de l’app On the bus, desenvolupada per Jordi Roig i Marc Vallribera, posteriorment la van trasnformar i millor en l’app App&Town

El doctorand estava desenvolupant una etnografia sobre les tecnologies de l’accessibilitat urbana, les barreres comunicatives i situacions d’exclusió que esperitaven les persones cegues en el seus desplaçament, fent d’acompanyant voluntari de l’ Associació ADVC-b1b2b3 on va acabar derivant en una mena d’activista-investigador.

Imagen de Marcos Cereceda i Pere Valera, en el marc de la investigació de la tesis doctoral d'en Marcos

Imagen de Marcos Cereceda i Pere Valera, en el marc de la investigació de la tesis doctoral d’en Marcos, fent proves d’app per a l’accessibilitat urbana.

Durant el curs d’aquesta investigació, Marcos i Miquel, considerant els resultat de les primeres troballes, van prendre la decisió d’anar a parlar amb l’equip d’en Jordi amb la intenció de trobar la forma de posar en marxa un projecte, que, emmarcat en la Teoria de l’Actor-Xarxa (TAR), pugués articular un procès de disseny participatiu que amb la implicació directa de les entitats, i derivés en una solució tecnològica i democràtica, per accedir a la informació de la posició i continguts dels elements urbans de la ciutat, especialment, de les botigues, com a punt d’inici.

En principi, van pensar en una solució basada en GPS de dispositius mòbils, i proposar-li a Jordi incloure un mòdul d’aquets tipus, en l’app OnTheBus, però Jordi els va dir –

“La idea és bona, però hi ha una tecnologia millor…. els beacons”

Van estar dos any intent buscar finançament per desenvolupar el “projecte X”, que va ser batejat amb diferents noms (segons la convocatòria), en un context d’extrema dificultat per la investigació en Espanya, van tocar moltes portes i presentar diferents convocatòries i cap ni una va donar resultat, fins al punt que el projecte va anant perdent la seva credibilitat o viabilitat… desprès de casi dos anys de fracassos, només el Marcos i el Jordi, malgrat les dificultats, encara continuaven fent l’intent de trobar finançament, eren temps difícils… però el compromís de tot dos els donava l’empenta.

Però un dia (any 2015), quant ja tothom donava aquest projecte per perdut, Marcos va identificar una convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona poc coneguda, impulsada de l’Institut de Cultura de Barcelona, una convocatòria que finançava parcialment el desenvolupament de prototips mitjançant processos de participació, una convocatòria competitiva que curiosament encaixava perfectament en el projecte X. Però aquesta vegada les portes de la UAB per presentar el projecte estaven tancades, els tècnics del departament van desestimar presentar el projecte X, volien presentar un altre projecte. Va ser aquesta situació complexa, la que va portar al Marcos i el Jordi idear una estratègia alternativa.

Van plantejar una estratègia d’articulació de xarxes entre diferents entitats inspirada en els principis de la TAR i els CTS, on les entitats no només siguin participants del projecte, sinó impulsores directes del procés, una mena d’aliança entre les col·lectius de la diversitat i la enginyeria feta des de la gènesis o “sobre paper en blanc”, que des de fora, articulés la potència política i social suficient per posar a la Universitat al servei de la societat i no a l’inrevés, fent servir el coneixement acumulat, les xarxes i els contactes establert durant els tres anys de cerca. Es va establir una aliança amb l’Associació Catalana Pro Persones Sordcegues” i l’Associació Discapacitat Visual de Catalunya B1b2b3, tanmateix van tenir el suport de ACIC i de persones participants del col·lectius “suc de poma”. Posteriorment es va unir l’Associació de Comerciants de l’eix comercial Creu Coberta, on va tenir una participació fonamental Lluis Llanes, president de l’associació i posteriorment es va afegir a la xarxa l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) donant-nos suport tècnic i econòmic. Considerant el nivell de feina que es va començar a desplegar, van cridar a Francesc Sol de la Vega, politòleg amb experiència en projectes de desenvolupament endogen, de participació, amic de Marcos des dels temps de la facultat, i Faustino Cuadrado Capitán, investigador informàtic senior, antic alumne d’en Jordi Roig.

La proposta del projecte ha sigut el disseny participatiu d’una infraestructural digital oberta, basada en una xarxa de sensors beacons. Es tractava de que el disseny i lloc de instal·lació de la infraestructura, sigui deliberat i escollit pel mateix col·lectius de persones amb discapacitat visual o sensorial. Finalment de el projecte es va titular Barcelona, Ciutat Multisensorial, després de gairebé 4 mesos de deliberació i reunions, els participant van escollir instal·lar el prototip a l’Eix Comercial de Creu Coberta, un eix comercial que ha fet molta feina per l’accessibilitat, despres de estar gairebé 1 any dissenyat, desenvolupant i fent proves finalment va ser possible la instal·lació del prototip de Xarxa Oberta Beacons Barcelona (XOBB) i la seva primera aplicació operadora, la app (iot) Aparadors Virtuals.

Considerant els resultats d’aquesta bona experiència, Jordi, Marcos, Marc,. Francesc i Faustino van decidir que era el moment de fundar una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre, mab l’objectiu de protegir el finaments socials de la xarxa, escalara, crear llocs de feina, per anar fent accesible ciutat i per anar fent innovacions o projectes de base sociotecnològica.