googleef9d29013f6d869f.html

Comerços de Creu Coberta instal·len un sistema per rebre dades sobre les botigues al mòbil i superar barreres informatives El desenvolupa una cooperativa creada amb el suport de l’espai d’economia social Coòpolis

Qui hagi passejat últimament pel carrer de la Creu Coberta –al barri barceloní d’Hostafrancs– i s’hagi aturat davant d’alguna botiga potser ja els haurà detectat. En una seixantena d’aparadors d’aquest eix comercial hi ha instal·lats uns sensors –uns petits discos de color blanc– que tenen com a funció millorar l’accessibilitat informativa en aquests establiments. Són els denominats beacons, uns dispositius que –a través de Bluetooth– envien un senyal a telèfons mòbils i tauletes perquè els usuaris puguin rebre determinada informació mitjançant l’aplicació corresponent. En el cas dels comerços de Creu Coberta, es tracta d’una app gratuïta d’aparadors virtuals –encara en fase de proves– que proporciona als usuaris diverses dades sobre els comerços on estan instal·lats els sensors com ara el nom, el sector, l’adreça, el lloc web i les ofertes que té en aquell moment. El sistema l’ha desenvolupat la cooperativa d’iniciativa social i creativitat tecnològica XOBB Cooperativa (Xarxa Oberta de Beacons Barcelona), que s’ha constituït amb el suport i l’acompanyament de Coòpolis. Es tracta de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, que aquesta setmana ha iniciat la seva activitat a Can Batlló.

La cooperativa està formada per dos socis treballadors, el politòleg Francesc Sol i el sociòleg Marcos Cereceda, i tres de col·laboradors, els enginyers Jordi Roig, Marc Vallribera i Faustino Cuadrado. La llavor del projecte és la tesi doctoral de Cereceda, que ha estudiat quines barreres representa la configuració actual dels espais urbans per als col·lectius amb diversitat funcional. Ha treballat amb entitats com ara l’Apsocecat –l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa– i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3, i també ha estat important la col·laboració dels botiguers de Creu Coberta. L’associació de comerciants, de fet, treballa des de fa anys per millorar l’accessibilitat i la inclusió de les persones amb diversitat funcional. En el marc de la investigació, Cereceda va detectar una mancança d’accessibilitat informativa i va veure l’oportunitat de desenvolupar una prova pilot que cobrís aquesta necessitat. El finançament va arribar des de l’Institut de Cultura de Barcelona i des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat –també hi han fet aportacions els comerciants– i, després de gairebé dos anys de feina, a finals del 2016 es va instal·lar el primer beacon.

Sistema de codi obert

El projecte s’ha desenvolupat de manera participativa amb els actors implicats. El primer sensor es va col·locar al Meeting Point impulsat per l’associació de comerciants –situat a tocar de la plaça Espanya–, on s’ofereix informació de restauració i botigues als turistes i es programen activitats. A partir d’aquí, es van instal·lar 57 beacons més –un per comerç– en aparadors de les dues voreres del carrer de la Creu Coberta, fins al carrer Moianès. Quan l’usuari passa per davant de les botigues –ha de tenir el Bluetooth activat i l’aplicació, per a Android, instal·lada–, li apareix un reclam al mòbil. Va acompanyat d’un senyal sonor i hi pot clicar perquè es desplegui la informació sobre el comerç que li interessa. “Una persona cega o sordcega, per exemple, es podrà orientar quan l’aplicació li digui el número del carrer on es troba la botiga. El sistema millora l’accessibilitat informativa de les persones amb diversitat funcional, però dona servei a tothom; és universal i inclusiu”, detalla Francesc Sol, que destaca també el vessant positiu per al comerç local. “És una tecnologia barata i creiem que és un valor afegit i que pot contribuir a donar-li més visibilitat i a actualitzar-se”, afirma.

L’objectiu ara és consolidar la Xarxa Oberta de Beacons a Creu Coberta, i el pas següent serà instal·lar un sensor en 200 botigues més d’aquest eix comercial. Sol en destaca un altre avantatge: “El sistema és de codi obert i, de fet, el projecte està pensat perquè els desenvolupadors tinguin en compte que aquesta infraestructura digital es pot utilitzar; ara tenim una app vinculada al beacon, però es poden programar múltiples aplicacions per a dispositius mòbils”, explica. La cooperativa està treballant en un altre projecte basat en la mateixa tecnologia, en aquest cas per fer accessible la informació als museus de la ciutat. L’encàrrec els ha arribat a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i la prova pilot es farà al Museu Etnològic.

“En tot allò que desenvolupem, la nostra lògica és treballar de baix cap a dalt i de seguida vam veure clar que havíem de seguir un model cooperatiu d’iniciativa social; si generem economia, que sigui per a tothom”, manté Sol. Aquí entra en joc Coòpolis. És el primer gran equipament autogestionat de promoció econòmica de la ciutat, orientat específicament a l’economia social i solidària, i té el suport –també econòmic– de l’Ajuntament i la Generalitat. La iniciativa té l’origen en el projecte Barri Cooperatiu que va impulsar el 2008 La Ciutat Invisible –promotora de Coòpolis juntament amb la cooperativa d’arquitectes LaCol– i va començar a funcionar a finals de l’any passat. En espera que es rehabiliti el bloc 4 de Can Batlló –la seva seu definitiva, amb 4.300 m²–, Coòpolis desenvolupa l’activitat de formació i assessorament al bloc 8. L’espai es va inaugurar fa uns dies, amb la presència de l’alcalde accidental, Gerardo Pisarello, i la consellera de Treball, Dolors Bassa.

“Ens han orientat, ens han guiat i ens han acompanyat en totes les etapes de constitució de la cooperativa, i ha estat un plaer; hem treballat molt, però hem fet totes les passes amb seguretat i ha anat molt de pressa”, valora Sol. Ivan Miró, membre de l’equip de Coòpolis, explica que és important fer el procés de manera eficaç, però també tenir temps de qualitat per pensar-hi. “No s’han de fer uns estatuts exprés, cal que hi hagi un debat dins la cooperativa i que la forma societària que se’n derivi expressi la voluntat dels socis fundadors; no ens hem de perdre en el camí, però tampoc es tracta de fer cooperatives en sèrie”, diu.

Coòpolis conviurà amb l’àrea creada a l’agència municipal Barcelona Activa per promoure l’economia social i solidària, una de les apostes del govern d’Ada Colau. Des d’aquí, de fet, han assessorat projectes com el gimnàssocialSant Pau . “Ara mateix hi ha un horitzó molt ampli per crear projectes i cadascú hi ha de tenir el seu paper; nosaltres tenim molta relació amb els barris i amb el teixit social i és molt fàcil conèixer experiències que són informals encara, però que ja estan aixecant el cap”, destaca Miró com a tret diferencial de Coòpolis. Ell aposta per la col·laboració. “A nosaltres ens interessa que aquesta manera de fer economia sigui transversal a tota la societat i que sigui una pràctica que pugui impregnar tot el conjunt de l’economia de la ciutat”, conclou.

LA XIFRA

45
projectes
s’han interessat fins ara en els serveis d’assessorament de Coòpolis i 350 persones hi han fet formació.

LA FRASE

Si volem promoure el cooperativisme, és important impulsar una cooperació més àmplia en l’àmbit social
Ivan Miró
membre de l’equip de Coòpolis

aura Sayavera | Barcelona | Societat | El Punt Avui | Notícia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.